Limitaciones de los prototipo

Limitacions d’impressió 3D
La impressió 3D (3DP), també coneguda com a fabricació additiva (AM), es refereix al procés de fabricació o creació d’un objecte tridimensional en què es col·loquen diverses capes entre si per crear un objecte sota el control del sistema informàtic.

Tecnologies d’impressió 3d

Va ser creada a finals dels anys 80 i s’ha utilitzat àmpliament per fer prototips. El 1981, Hideo Kodama, de l’Institut de Recerca Industrial Municipal de Nagoya, va crear dues tècniques de substàncies afegides per crear models plàstics tridimensionals amb polímer termosetificant que solidifica la fotografia, on la regió d’introducció a la UV es controla per un disseny de coberta o un transmissor de fibra que examina. la innovació mai es torna a estalviar per a grans organitzacions darrerament, ha influït finalment en la publicitat dels clients estàndard.

Algunes persones diuen que la impressió 3D no reformaria la divisió de muntatge, cosa que quedaria obsoleta les instal·lacions industrials convencionals. La veritat directa és que els aspectes financers de la impressió 3D són actuals i que, durant molt de temps, fan que sigui un enfocament inviable per crear amb diferència la majoria de les peces realitzades avui en dia. Així que, a diferència de fer-ho com a substitut del muntatge existent, hauríem de buscar nous territoris on aprofitar les seves interessants capacitats per complementar els formularis de muntatge habituals. La fabricació additiva, o “impressió 3D”, com se sol conèixer, ha captat comprensivament la imaginació popular. Ja s’han demostrat emocionants aplicacions a tots els sectors, des de les aplicacions aeroespacials i mèdiques, fins a la biotecnologia i la producció d’aliments.

La impressió 3D s’està popularitzant dia a dia. També es coneix com a fabricació additiva perquè la impressora 3D construeix qualsevol objecte establint capes sobre capes sobre el material fins que acabi. Aquest procés és menys malgastador com qualsevol altre procés de fabricació, ja que no cal tallar ni tallar material per construir cap objecte. Amb l’avenç de la impressió 3D, ara és capaç de construir una casa per si mateixa només pel seu pla. La impressió 3D també reduirà el cost de fabricar qualsevol cosa en un 50% o fins i tot més. Encara és inevitable passar per alt els seus impactes negatius en les nostres vides:

1. RISCOS PER A LA SALUT
Estudis recents de l’Institut Tecnològic d’Illinois van provar poques mostres i van descobrir que aquestes impressores 3D emeten de 200 a 200 mil milions de petites partícules tòxiques per minut. Aquestes partícules, quan s’inhalen, poden penetrar als pulmons, causar irritació i arribar al cervell.

Les impressores utilitzen elements com el filament de niló que emet caprolactama, que pot causar afeccions neurològiques, estomacals i cardíaques greus. Algunes impressores que utilitzen filament ABS emeten estirè que també pot causar càncer.

2. ECOL -GICAMENT
La majoria de les impressores utilitzen filaments de plàstic per produir objectes que al seu torn deixen plàstic per productes nocius per al medi ambient. Amb la tecnologia que creix ràpidament, és segur que causaran molt més danys que els visibles avui en dia.

3. ALT CONSUM ENERGÈTIC
És ben evident que les impressores capaces de construir cases necessitaran una gran quantitat d’energia. Amb la creixent població, el consum d’energia ja és tan elevat que esdevindrà una tasca més difícil produir energia per al funcionament d’aquestes màquines.

4. DESOCUPACIÓ
A mesura que estem depenent de les màquines, automatitzant-ho tot per fer millors treballs i amb mínimes possibilitats d’error, la necessitat dels humans de realitzar una tasca es veu afectada, cosa que afectarà directament la taxa d’ocupació. Cada vegada més persones quedaran a l’atur a mesura que es necessiti menys poder de l’home.

RESUM DE LES LIMITACIONS D’IMPRESSIÓ 3D:
La textura superficial és generalment massa rugosa.
Els materials presenten temperatures baixes de deflexió.
Els materials solen tenir resistències baixes.
Els preus dels materials són massa elevats i restringeixen el creixement del mercat.
Les peces no solen ser tan denses com les peces fabricades per CNC i altres processos.
El color només és possible amb Mcor i Zcorp i no proporcionen parts funcionals.
És massa difícil de dissenyar per a la impressió 3D.
La cadena d’eines de programari és massa complexa.
És massa difícil modelar en 3D.
La fabricació de peces complexes o de peces orgàniques necessita molta formació en modelatge 3D.
Els escàners 3D no són prou bons i creen forats als fitxers finals.
El programari de reutilització no és prou bo.
Les impressores no són prou grans.
Les impressores no són prou ràpides.
La creació de qualitat i el temps en sistemes de sobretaula és terrible.
Les màquines AM industrials són massa cares.
Les màquines generalment són massa lentes.
Es fa molt poc R + D en la impressió 3D.
Tots els processos són diferents, de manera que les sitges no es desenvolupen en un esforç comú de desenvolupament.
Les eines de programari no han adoptat àmpliament el format de fitxer AMF, cosa que ens ha deixat atrapats amb STL.
Moltes persones d’escriptori són massa prometedores i utilitzen excés de venda per vendre els seus productes.
Els mitjans de comunicació diuen que «amb una impressora 3D podeu fer qualsevol cosa a l’escriptori» que sigui fals.
Hi ha un camp de distorsió de la realitat pel qual la gent assumeix que al
Envia suggeriments
Historial
Desades
Comunitat